Objectius

Objectius generals

(1) Reflexió teòrica: Es planteja fomentar activament el procés de reconstrucció postmodern, en sentit literal, és a dir: com una rearticulació d’un discurs antropològic que pugne disciplinàriament per la defensa d’una realitat multivariable. Tanmateix, es pretén esbossar eines conceptuals, analítiques i interpretatives temptatives que puguen començar a donar resposta a fenòmens sociopolítics actuals els quals exigeixen una lectura des de l’àmbit acadèmic i investigador. Igualment, des d’aquest àmbit, aquest projecte cerca a evitar l’atomització progressiva que afligeix les diferents branques del coneixement, per tal d’apropar les diferents disciplines cap a un espai de trobada epistemològicament fèrtil el qual permeta un diàleg interdisciplinar, així com un enfocament de l’objecte transversal. La utilització de l’Antropologia com a base òptima per a esta reflexió teòrica sorgeix de l’adequació mateixa –per la seua experiència disciplinar subalterna enfront d’altres disciplines com la Història o la Sociologia, i en tant observadora de realitats no hegemòniques– a l’estudi, seguiment, producció i difusió-socialització de coneixement arran les manifestacions fora de les esferes del poder o com a contestació al mateix.

(2) (2) Format (Taller exploratori): Donada la natura de l’objectiu anterior, el format de l’activitat proposada haurà d’adequar-se a una metodologia de treball de vocació interactiva que possibilite un fòrum de reflexió, debat i intercanvi constructiu entre tots els participants (ponents i no ponents). Per això, el format de «taller exploratori», introdueix una plataforma de treball inicial-preliminar que pretén actuar com a espai d’interacció epistemològica «real» sobre un tema emergent en Humanitats i Ciències Socials. L’estructura d’aquest taller es compondrà de tres espais de treball:

  • Espai expositiu: en ell s’establirà el marc general del debat i s’indicaran les principals línies per les quals aquest discorre actualment, tant com els fronts que s’obren recentment o s’han d’obrir en un futur immediat, mitjançant conferències a càrrec d’investigadors nacionals i internacionals especialitzats en diferents aspectes d’aquestes problemàtiques.

  • Espai de reflexió i debat: seguint una estructura d’organització específica basada en els documents i pautes prèviament configurats a partir de les aportacions de l’espai expositiu, es procedirà a crear petits grups on tant conferenciants com la resta de participants puguen compartir reflexions i debats en un ambient de treball dinàmic, amb l’objectiu d’arribar a conclusions, construccions i interrogants preliminars que possibiliten l’etapa final del taller.

  • Espai de posada en comú: si l’anterior espai es definia per una sèrie de reflexions, debats i conclusions temptatives des d’una configuració microgrupal, aquest altre cerca arreplegar i conjuminar esta informació per a generar una posada en comú la qual culmine amb una veritable construcció de coneixement interdisciplinari i transversal arran la problemàtica del taller exploratori.



Objectius específics


(1) Generar una plataforma de reflexió, estudi i anàlisi per a abordar la problemàtica que plantegen les organitzacions socials no estatals, no ja només pensada com un estadi d’articulació política previ a l’Estat (com va ser conceptualitzat per les anàlisis antropològiques clàssiques), sinó també les maneres que aquestes formacions adopten, les formes en què persisteixen i es (re)construeixen en les societats estatalitzades. Es planteja aquest objectiu atenent el caràcter d’imbricació (embededness), més o menys invisibilitzat al si d’un teixit institucional estatal, d’aquest tipus de formacions; per tant, recalcant especialment l’estudi i seguiment dels seus elements d’immanència, de latència i de potencialitat. Òbviament, es tracta d’un esforç de reflexió per al qual, utilitzant l’Antropologia com aglutinant, han d’adquirir un compromís necessàriament les diferents branques de les Humanitats i les Ciències Socials.

(2) Analitzar i interpretar moviments socials contemporanis a Occident, rastrejant la dinàmica creixent d’un determinat format associatiu, del qual la fita recent més destacada és el fenomen social denominat 15-M durant la primavera de 2011 (d’una repercussió mediàtica mundial i replicat amb intensitats variables a altres parts d’Occident), i el sentit i significat global del qual no han sigut encara abordats en profunditat des de l’àmbit acadèmic i investigador.

(3) Analitzar i interpretar moviments socials no europeus (Àfrica, Amèrica llatina, ONG) seguint les recents línies d’acció de la Universitat d’Alacant en l’estudi i promoció de realitats culturals i polítiques minoritzades com ara al cas del portal Biblioteca Africana (MINECO) dintre del projecte Biblioteca Virtual Miguel de Cervantes.

(4) Visibilitzar tradicions intel•lectuals i fenòmens sociopolítics minoritzats (“horitzontalistes”) enfront d’altres de caràcter privilegiat tradicionalment (“verticalistes”). Ja hem assenyalat com l’aproximació antropològica esdevé en l’enfocament aglutinant més adequat per a abordar l’estudi de les institucions socials que s’articulen al marge del poder, evitant no només el discurs unívoc que se’n desprén sinó també els seus mecanismes institucionals, per a comprendre i presentar la societat en una dimensió holística. La solidaritat científica, en aquest sentit, amb les tradicions intel•lectuals i sociopolítiques que s’han desmarcat dels processos de construcció del poder estatal esdevé, més enllà de natural, necessària.

(5) Executar una transferència de coneixement real tot partint d’una premissa de compromís intel•lectual en la construcció d’una societat participativa tant en la generació de coneixement com en la seua recepció; el format de taller exploratori proposat entronca directament amb aquest objectiu, on tots els participants podran assumir un rol agent en el procés de treball i no restar enquadrats en la dinàmica binària receptors passius-comunicants actius.

(6) Generar noves preguntes i interrogants com un dels objectius d’aquesta proposta resulta fonamental des del mateix moment en què s’assumeix la construcció de coneixement com un procés sistemàticament obert i sempre inacabat, de manera que les (in)conclusions assolides en finalitzar el taller no resten en via morta sinó, ben al contrari, esbocen les futures línies de treball que hauran de ser asumides en ulteriors oportunitats.